RESTAURACIÓ D'UNA PINTURA SOBRE TELA: "Santa Matilde" del Monestir de Sant Benet de Montserrat

Aquesta pintura sobre tela procedent del monestir de Sant Benet de Montserrat presentava dues particularitats: la d’estar adherida a un suport de fusta fruit d’una intervenció anterior, i la d’estar protegida per un interessant marc daurat molt degradat. Aquestes particularitats van ser les que van determinar tant la presa de decisions com la dificultat en la intervenció (llegir article).

Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de jute amb un lligat de tipus tafetà, de fabricació artesanal i amb una densitat de 13 fils de trama x 12 fils d’ordit per cm2. Aquests fils, bastant irregulars, presentaven un important grau d’oxidació, reflectint-se en la tonalitat fosca i la fragilitat de les fibres.

Com ja he dit, la tela no es presentava muntada en un bastidor, sinó adherida al damunt d’un suport de fusta de conglomerat, de 5’5 cm de gruix. Aquest nou suport, fruit d’alguna intervenció anterior, segurament hauria estat el resultat d’un intent de pal·liar les degradacions que patia la pintura a causa de la debilitat de la tela i que es traduïen en un mal tensat i en pèrdues pictòriques. Però aquesta intervenció va afavorir l’aparició de bonys i bosses puntuals a causa de les tensions originades per un excés i una incorrecte aplicació de l’adhesiu.

Aquestes bosses originades probablement a causa dels excessos de cola i l'estrés patit pels moviments de la tela en el moment d’adherir el nou suport de fusta, eren espais buits entre la tela i la preparació. Els bonys, en canvi, eren originats pels nusos de la tela que, un cop aplicat el suport rígid, van fer pressió cap a l’anvers i van provocar trencaments de la capa de preparació i pictòrica.

Tot i que l’adhesió de la tela al suport de fusta va aconseguir aturar en gran mesura els despreniments de capa pictòrica, es van poder observar nombrosos aixecaments de l’estrat pictòric en forma de crestes, formant un angle amb dues vessants. L'observació amb llum rasant va ajudar a determinar la seva ubicació.

Pel que fa a les llacunes, es considera que l’absència de capa pictòrica era aproximadament del 20%, de les quals un 10% presentava repintats fruit d’alguna intervenció anterior, que cobria en alguns casos la capa pictòrica original. Aquestes llacunes es trobaven repartides per tota la superfície però especialment concentrades a les zones perimetrals de la pintura, probablement causades per l’estrès mecànic de l’acció de retirada del bastidor i el posterior encolat a la fusta.

Presentava una capa de vernís brillant, bastant gruixuda, poc homogènia i que engroguia substancialment la superfície pictòrica a causa de la seva oxidació. Al damunt brutícia i pols superficial. Tant l'estat del vernís com els repintats es van  observar molt bé amb llum ultraviolada (U.V).

Es va mesurar el nivell de pH de la tela amb un pH-metre per tal de determinar el nivell d’acidesa. Les dues proves realitzades van donar com a resultat un nivell d’acidesa elevat. La primera prova va donar un pH de 4’02 i la segona prova de 3’80, la qual cosa implicava un grau d’acidesa important. Probablement la presència de cola utilitzada per a adherir el suport de fusta, o fins i tot la composició del mateix conglomerat, podrien haver influït en els resultats.

Per tant, abans de començar la intervenció calia prendre una decisió respecte si era necessari eliminar el suport de fusta, o contràriament, això podria debilitar i perjudicar encara més l’estat de la peça. La decisió no va ser senzilla. D’una banda, es tractava d’un suport afegit que no era originari a la peça ni responia a una intervenció de caire professional. No obstant, es van realitzar petites proves als angles per a detectar el grau d’adhesió de la tela al suport i es va comprovar que l’adhesió era molt forta. Això suposava que a l’exercir un força mecànica sobre la tela per tal de separar-la del suport, podria degradar encara més la pintura. L’alternativa que quedava consistia en rebaixar el suport de fusta pel seu revers de forma mecànica fins eliminar-lo i arribar a l’estrat de la tela. Però els quasi 6 mm de gruix, les seves dimensions i l’estat fràgil tant de la tela com de la capa pictòrica, dificultaven encara més aquesta segona opció. D’altra banda, el conglomerat servia d’estructura consolidant ja que la tela, tot i estar debilitada, es trobava ben fixada i assentada al nou suport, fet que disminuïa els possibles despreniments de capa pictòrica anteriorment produïts. Així, doncs, tenint en compte les problemàtiques que aquesta acció podia comportar, es va optar per no separar la tela del conglomerat, seguint un criteri de mínima intervenció

Una vegada presa la decisió, es va procedir a fixar i rebaixar els nombrosos aixecaments d’estrat pictòric amb evident perill de despreniment repartits per tota la superfície. Es va utilitzar cola natural d'origen animal (cola de conill) aplicada amb pinzell i amb xeringa. En aquest últim cas amb prèvia humectació d'alcohol per tal d'obrir els porus i permetre una millor penetració de l'adhesiu. L'espàtula calenta va servir per rebaixar i tornar a lloc la policromia.

Un cop acabada aquesta intervenció inicial d’urgència, es va procedir a la neteja de la capa pictòrica, un dels processos més interessants que es van dur a terme. Les cales de neteja van determinar tres estrats diferents: un primer estrat de brutícia superficial; un segon estrat de vernís oxidat; i un darrer estrat de brutícia no eliminada abans de vernissar. Per tant, la primera neteja va ser mecànica per eliminar la pls superficial. Tot seguit es va procedir al desenvernissat mitjançant una mescla de disolvent hidrocarbur alifàtic amb un percentatge molt reduit d'aromàtic. Es va fer amb l’ajuda d’una lupa amb llum ultraviolada per tal de controlar tots els petits residus. Seguint el mateix procediment es van eliminar els repintats que cobrien les llacunes i part de l’original. A mesura que es va anar retirant el vernís, va aparèixer un estrat de brutícia a sota, entre la capa pictòrica i el vernís, de color bastant uniforme i coloració grisosa, fet que indicava que l’obra s’hauria envernissat molt temps després de ser pintada. Per tant, es van realitzar un seguit de proves amb diferents tensioactius per tal de trobar aquell que reunís una millor capacitat d’eliminar la brutícia amb un grau de pH proper a la neutralitat. Finalment es va optar per utilitzar una dilució d'un tensioactiu d'alta basicitat en saliva sintètica en proporció 1:4 ja que d’aquesta manera s’aconseguia reduir la basicitat del tensioactiu fins a un pH 8'5. Després d'aplicar el producte s'aclaria cada vegada amb aigua desionitzada per tal d'eliminar qualsevol residu de la superfície pictòrica. Aquesta neteja i desenvernissat va permetre recuperar el colors original de la pintura, donant uns resultats

Finalment, es va realitzar un estucat amb cola de conill i carbonat càlcic i pel que fa al procés de reintegració, es va optar per seguir un criteri de tipus il·lusionista mitjançant pigments en pols i vernís de retoc. Aquesta decisió va estar marcada per la gran quantitat de petites llacunes repartides per tota la superfície, la qual cosa feia molt difícil la intervenció amb un altre tipus de sistema de reintegració. D’altra banda, la coloració fosca i uniforme de la majoria de les pèrdues feia possible la reintegració amb certesa respecte l'original.

El marc que acompanyava el quadre era un interessant marc daurat, probablement d’època barroca amb un treball decoratiu exquisit amb elements vegetals realitzats amb punxó i buril produïnt relleus de diferents tipologies que li donaven sentit del volum i un joc de llum i ombres. La seva restauració va tenir com a punt delicat les tasques de consolidació del suport i fixació dels daurats.

La restauració es va dur a terme durant el segon curs a l'ESCRBCC sota la supervisió de la professora Lídia Balust.

Llegir article

Títol: 
"Santa Matilde"
Matèria-tècnica: 
Pintura a l'oli sobre tela
Autor: 
Desconegut
Datació: 
Mitjans del segle XVII
Localització: 
Monestir de Sant Benet de Montserrat (Monistrol de Montserrat)
Any d'intervenció: 
2008
Mides: 
Quadre: 95 x 75,5cm / Marc: 116,5 x 97 x 4,9 cm