SANT ANDREU DE LLAVANERES: Restauració del Retaule de l'Altar Major de l'església de Sant Andreu

Restauració del retaule de l’altar major de l’església de Sant Andreu de Llavaneres, datat entre els segles XVI i XVII. Treball en bastida de 15 metres, conjuntament amb un equip de 9 restauradors dirigit per Jesús Zornoza i sota la supervisió de Pep Paret, cap de l'Àrea de Conservació i Restauració de pintura sobre taula del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Breu referència històrica de l'obra

El Retaule Major de l’església de Sant Andreu de Llavaneres és l’original de l’antic temple cinccentista, conegut actualment com l’església antiga, i és un dels pocs conjunts de la tipologia de retaules “vignolescos” (segons el tractat arquitectònic de G. Barozzi da Vignola) que ens ha arribat després de les destruccions dels temples de l’any 1936. Consta de cinc carrers i de quatre pisos –un pedestal, la predel•la, dues andanes principals i un àtic o coronament. El pedestal no és l’original. Es tracta, a més, d’un retaule amb interès més enllà del local, ja que acumula el treball de dos artistes catalans de l’època: Gaspar Huguet i Joan Aragall i és, també, un dels retaules més ben documentats, amb detalls del procés tècnic que facilita molt la feina de restauració. El retaule, que originàriament estava a l’antiga parròquia de Llavaneres, presenta unes deficiències estructurals i un estat de conservació regular.

Segons Joan Bosch i Ballbona (Professor d'Art Modern i Director del Departament d'Història i Història de l'Art Facultat de Lletres Universitat de Girona), un cop acabada la guerra civil es va restaurar el basament del retaule malmès en aquells anys i l’artista Lluís Masriera va ser l’encarregat de pintar-hi els quatre evangelistes, beneïts l’any 1944. La predel•la està decorada per bustos dels apòstols sant Pere i sant Pau emergint dels clipeus dels carrers laterals i per un sagrari (ara perdut) que condiciona que les històries representades a les taules apaïsades dels carrers intermedis (L’oració a l’hort de Getsemaní i la Pujada al Calvari) es centrin en el simbolisme eucarístic i recordin la Passió de Crist. El cos primer mostra tres fornícules als carrers senars i dues taules als parells. Està dedicat a l’apòstol sant Andreu. Una magnífica imatge seva el presideix des del centre de la primera andana mentre, a cada banda, dues grans taules pintades en recorden episodis cabdals de la hagiografia –la Flagel•lació i la Crucifixió. Dues escultures de l’arcàngel sant Miquel i sant Roc ocupen les fornícules dels extrems i completen el programa d’aquesta andana fent referència a altres advocats de la població. El segon cos (l’andana de Nostra Senyora, segons la nomenclatura antiga), el presideix una figura de la Marededéu en el nínxol central, flanquejada per dues taules que representen la seva Presentació i Visitació. En aquest nivell, els registres dels extrems es varen reservar per exhibir-hi devocions complementàries de la vila mitjançant les imatges de santa Eulàlia i santa Anna. Finalment, una imatge del Crucificat col•locat davant d’una taula decorada amb una vista de Jerusalem centra la cimera presidida per una escultura de mig cos del Pare Etern en actitud de beneir. Evidentment el Crucificat i el seu fons evoquen la història del Calvari ajudats per les imatges dels dos lladres puntejant el coronament dels carrers més extrems, que té forma arquejada, la pròpia dels segments d’un frontó curvilini amb l’intradós ornat amb representacions en baix relleu de sant Jeroni i santa Magdalena ajaguts, recordats en moments eremítics i penitencials de la seva vida.

L’obra escultòrica i arquitectònica del retaule va començar el febrer de 1583. S’adjudicà a un dels millors escultors catalans del moment i un dels de cultura artística més actualitzada, Gaspar Huguet que hi va treballar amb gran perícia fins a la seva inesperada mort l’any 1585, quan només havia resolt la realització del pedestal, el bancal i el primer pis. El substituí el menys destre Joan Aragall que el va acabar el 1594. Després es varen contractar les tasques de pintura, daurat i policromia. Els representants de la parròquia varen intentar fer-ho mitjançant un concurs al qual acudiren mestres tan interessants i actius al bisbat com Cèsar Corona, Gabriel Rovira o Antoni Toreno, però les gestions acabaren en un greu conflicte judicial entre Corona i la vila que va alentir el procés de fabricació del retaule fins l’any 1603. Aleshores, els obrers de Sant Andreu varen decidir abstreure’s dels canviants avatars d’un procés judicial que semblava inacabable i concertar-se amb el pintor llombard Joan Baptista Toscano per a que es fes càrrec d’una ambiciosa obra que acabà de lliurar el 1612. Ara la feina de Toscano, realitzada segons el text contractual, amb l’or i els colors més fins, pot ser considerada un treball cimer de la pintura i el daurat catalans del segle XVII i les seves originals creacions a les taules com un dels treballs més intensos i genuïns de l’estil tardo-manierista que conservem al Principat.

Pel que fa a l'estat de conservació el retaule presentava d'una banda, gran quantitat de pols i brutícia acumulada en l'estrucutra del suport i es trobava afectat per l'atac d'insectes xilòfags pel seu revers. La interevenció en el suport s'ha centrat fonamentalment en un procés de neteja a fons en els tres pisos de l'estructura del revers, retirant tota la brutícia acumulada i treient a la llum les interessants marques orginials de construcció que amagava la fusta. Una vegada, netejat el suport, s'ha procedit a la seva desinfecció com a mètode curatiu i preventiu i, finalment, s'ha protegit amb un consolidant en baixa proporció.

Pel que fa a la policromia i als daurats, el retaule presentava tècniques pictòriques i decoratives molt diverses (tècnica a l'oli, al tremp, daurat a l'aigua, purpurines, colradures, laques, etc...), comportant també unes problemàtiques molt variades. Entre els diferents processos de restauració, destacar les tasques de fixació de policromia i especialment el procés de neteja de la policromia tant de les taules com de les escultures i els daurats de cadascun dels cossos del retaule, per tal de retiar tota la brutícia acumulada al llarg dels anys. Aquest procés de neteja ha estat llarg i minuciós i s'ha realitzat a partir del protocol de netejes utilitzat al CRBMC.

Imatges cedides pels restauradors Jesús Zornoza i Alicia Santomá.

Títol: 
Retaule de l'Altar Major de Sant Andreu de Llavaneres
Matèria-tècnica: 
Pintura a l'oli sobre taula, pintura al tremp sobre taula, daurats, laques i colradures
Datació: 
Segona meitat segle XVI - principis XVII
Localització: 
Església Parroquial de Sant Andreu de Llavaneres
Any d'intervenció: 
2012
Mides: 
13,50 metres (alçada) x 7'50 metres (amplada)